|
 |
Música
"Amb Orna ningú no pot
aixecar una bandera. Està del costat dels ángels, i no es
decanta ni pel cel ni per la terra, ni per elevarse ni per caure.
Producte del postmodernisme, la seva veu canta a la llibertat de
l'escèptic, de l'ambigu, del qui no s'associa per crear grups
d'humans en forma de ramat. Tot això ho aconsegueix amb unes
lletres que parlen de temes filosòfics, polítics,
místics... barrejant-los amb la ironia, el ridícul i la
comicitat d'una música i d'uns sons que contradiuen la
seriositat dels missatges.
Òbviament, la barreja de gèneres sol provocar perplexitat
en l'oient, acostumat a uns cantautors de missatge de bandera. Orna
trenca d'una manera peculiar amb les acostumades formes de producte de
cantautor. Com la pluja en un dia de festa, o el sol radiant en un dia
feiner, Orna es riu de qui no sap escoltar la seva música, i riu
amb qui sap escoltar-ne el missatge. I, és clar, sempre pots
riure d'un freak, si així el consideres. Més enllà
(o més cap aqui) d'un músic, Orna és cantautor,
missatger, Hermes: Déu dels lladres, mentiders, viatgers de
móns i artistes."
Idoia Rodríguez
|
|
El senyor Misteri truca sovint a la porta dels
concerts d'Orna. Lluny de cercar excuses per evitar-lo, ell va i cerca
motius -i en sol trobar- per deixar que entri.
Toca la seva música amb un sampler carregat de sons enregistrats per ell mateix, sintetitzador, tambor de cordes i altres instruments percutits, la pròpia veu com a element principal i músics col.laboradors en ocasions.
Sobre
unes bases rítmiques crues i atrevides, però no rudes,
Orna i els seus col.laboradors ajunten sonoritats pròpies de
diferents móns, orgàniques i electròniques. Miren
d'acompanyar la
veu d'una forma adequada, donant lloc a una música curiosa i
normal.
Les seves lletres, expressament
nostrades, poden fer trobar a qui les escolta amb algunes de les
flagrants i enormes contradiccions pròpies de la condició humana i de
l'autor. Ell creu que quan la veu canta paraules, aquestes demanen un
sentit.
Amb
la seva música pretén evocar el misteri del temps, de la vida i de
l'amor, nedant sempre entre les aigües del mar de l'ambigüitat i
resultant, de vegades, divertit.
Del seu primer disc, "Música
Normal - 2008", s'ha dit que es
tracta d'un
so innovador, fresc, personal i difícilment classificable.
Alguns han comparat la música d'Orna amb la d'altres cantautors
i músics. Altres no han fet comentaris.
 |
 |
|
|